Economia del bé comú
1 de gener de 2015 per mesgandia2

Després d’uns quants anys de crisi són de sobres conegudes les conseqüències sobre les nostres vides que ha tingut el triomf del model econòmic neoliberal, dels moviments especulatius del capital a nivell global i d’una globalització que s’obre camí sense peatges ni escrúpols. Són múltiples les respostes ideològiques que, des de distintes posicions crítiques i d’esquerra, s’han plantejat a aquesta dominació de les elits econòmiques, a la subordinació de la política a les finances, d’allò humà a allò monetari. Algunes d’aquestes distintes visions alternatives conviuen en el sí de mésGandia, de manera que lluny de cap esquema prefixat i compartit sobre les dinàmiques generals de l’economia el que practiquem és un debat constant. No tant sobre la marxa del capitalisme global (que supera l’àmbit de les nostres accions), sinó sobre la possibilitat d’intervindre localment en la correcció d’alguns dels seus defectes més lamentables: la destrucció del medi natural, la reducció a mercaderies de les persones humanes, l’erosió d’allò públic, el drama de les migracions, etc.

Un dels paradigmes més reeixits recentment en l’intent de posar fre a la dimensió destructiva del capitalisme és el de l’Economia del Bé Comú de l’austríac Christian Felber, a què ens hem aproximat de forma natural per la seua afinitat amb el contingut dels eixos del nostre programa (no només l’econòmic, sinó també “Gandia verda” i “Gandia de les persones”). En un sentit ample, la proposta de l’Economia del Bé Comú implica posar l’economia al servei de les persones i no a l’inrevés, emprar mesures d’èxit distintes i complementàries al benefici monetari (que és important, però no ho és tot) i que contemplen aspectes de dignitat humana, solidaritat, sostenibilitat econòmica, justícia social i participació democràtica i transparència (les cinc columnes de la “Matriu del bé comú” per a empreses). La posada en pràctica dels principis d’aquest paradigma es pot produir a dos nivells distints:

1) En el nivell intern de la gestió municipal i el funcionament de l’Ajuntament, que ha d’aplicar aquests criteris en les seues relacions amb empleats, usuaris (ciutadans) i socis (empreses amb què treballa, altres ens polítics, etc.)

2) Progressivament, a l’entorn empresarial més pròxim, que pot participar dels criteris de l’Economia del Bé Comú o propostes anàlogues (per a poder optar a treballar amb l’Ajuntament, per a rebre ajudes o avantatges, per a aconseguir empleats i clients més satisfets, etc.)

No ens cal desenvolupar ací amb massa detall les propostes programàtiques relacionades amb l’Economia del Bé Comú per un motiu: moltes de les que podríem articular al voltant d’una “matriu del bé comú” a nivell municipal o local serien idèntiques a les que ja hem detallat en altres seccions del programa. Com per exemple: una gestió ètica i transparent de la cadena de proveïdors privats i de les formes de finançament de l’Ajuntament, el reconeixement i recolzament en la professionalitat dels empleats municipals per damunt dels clientelismes polítics, la consideració dels aspectes ecològics i de justícia social dels serveis oferts i contractats des de l’administració municipal, la participació democràtica en la gestió, etc. Explicitem algunes propostes consistents amb aquest model econòmic:

Unir-se a les xarxes existents de Municipis del Bé Comú, implantant de forma gradual una “matriu de bé comú municipal” en què vagen mesurant-se objectivament determinats indicadors sobre: dignitat humana, solidaritat, sostenibilitat ecològica, justícia social, participació democràtica i transparència en la gestió municipal, relacionada amb les distintes esferes d’acció de l’Ajuntament: proveïdors, finançament, treballadors, serveis prestats i sectors de la societat civil. Aquesta assumpció dels principis i la seua compartició amb la ciudatania i el teixit empresarial és un mecanisme fonamental per a construir alternatives de base al model neoliberal local: cal irradiar des dels governs i associacions locals una forma de produir, treballar i vendre alternativa a la depredació que és part substancial del capitalisme financer.

– Donar suport logístic, formació i recolzament institucional per a la creació d’un Camp d’Energia local, és a dir, un node en què un grup local d’emprenedors, cooperatives, associacions, etc. puguen formar-se, compartir experiències, col·laborar i començar a implantar matrius empresarials del bé comú, que servisquen d’indicació del seu grau d’acompliment en aspectes més enllá del benefici monetari. Ja existeixen camps d’energia pròxims a altres nivells amb què poder connectar i dels que poder aprendre experiències.

Recolzar públicament les iniciatives del sector agroalimentari o altres consistents amb els criteris de l’Economia del Bé Comú i imbricar la seua producció, comercialització i distribució amb els serveis públics locals (menjadors, assistència a domicili, organització d’actes públics, etc.)

– Donar suport i facilitats a les iniciatives de microcrèdits i a les cooperatives, tal i com hem incidit en altres punts del programa.

No contractar empreses només pel preu més barat, sinó emprar criteris més globals com els mesurats pels indicadors de l’Economia del Bé Comú i als quals hem fet referència en els punts del programa relatius a la dimensió social de l’economia i el foment de l’ocupació de qualitat. No és important només quant costa un servei sinó quina és la incidència social de la despesa municipal.

Gestionar de forma oberta i participativa la dimensió econòmica de l’Ajuntament, tal i com hem exposat en punts anteriors com els relatius a l’auditoria del deute, la transparència i la confecció ciutadana dels pressupostos per barris.

Write your comment here ...

Deixa un comentari