Foment de l’economia productiva
1 de gener de 2015 per mesgandia2

És urgent que Gandia abandone el model econòmic de la Generalitat Valenciana d’aquests darrers 20 anys. Aquell que se l’ha denominat com el de les “tres potes”: grans esdeveniments, turisme i construcció. Model de suposat desenvolupament, mil·límètricament traslladat a Gandia pel PP al llarg d’aquesta legislatura, quan ja s’havia demostrat la seua inviabilitat: la bombolla generada per aquesta via havia suposat un desastrós esclat en forma de sobredimensió de projectes públics, corrupció generalitzada, balafiament i clientelisme. Les conseqüències: un desorbitat deute públic, fallida de les institucions i intervenció estatal, però sobre tot atur, retallades en serveis socials i pèrdues de drets i llibertats.

Aquest model, en l’àmbit de l’estructura econòmica i empresarial, s’ha manifestat en una significativa pèrdua de teixit productiu per la forta deslocalització de la producció industrial; un important abandó del camp i d’activitats relacionades amb l’agricultura, la ramaderia i la pesca; un menysteniment dels recursos naturals, mediambientals i paisatgístics; un canvi de mentalitat empresarial on semblaven tenir major reconeixement social aquelles activitats lligades a l’especulació, les finances i les pertanyents al sector terciari (serveis: turisme i comerç principalment); i un canvi de cultura, d’iniciativa i emprenedurisme empresarial, que havia gravitat al voltant de valors com l’oportunisme, el tràfic d’influències, l’egoisme i el benefici econòmic immediat i a tota costa.

Som conscients del pes i la importància del sector serveis (principalment comerç i turisme) i construcció (sobre tot vivenda nova) en el conjunt de l’economia, però no podem bolcar tots els esforços i iniciatives en aquests. I més encara quan els efectes sobre l’ocupació han estat tant pobres, per no dir inexistents, al llarg dels darrers anys. Però cal redissenyar-los per a que s’adapten més a l’actual realitat econòmica, així com també cal reactivar i desenvolupar els altres sectors d’activitat per a que entren a formar part, amb un pes major, en l’estructura i l’engranatge econòmics.

Com ja s’ha fet constància, no són temps per a grans projectes megalòmans i d’inversions quantioses, amb repercussions reals sobre l’ocupació molt qüestionables (i allunyades de les previsions fantàstiques amb què solen embolcallar-se eixes iniciatives). És el moment de fer més amb menys, de l’enginy, la creativitat i l’originalitat, de creure i confiar en les nostres possibilitats, i de petites microintervencions per a aconseguir els majors efectes.

Des de l’administració, tot i no tindre competències en ocupació, s’ha de mantindre un paper actiu en aquest sentit. Per això en l’àmbit de la iniciativa privada i empresarial, posarem en marxa el projecte REEMPRESEM. Un projecte global per reactivar, repensar i reemprendre l’economia productiva, l’economia real, que crea ocupació estable i de qualitat, és sostenible i procura el benestar social, la que incideix en el teixit empresarial. Un projecte marc, doncs, amb les següents característiques:

Evitar que qualsevol empresa, establiment o comerç arribe a la conclusió que la millor opció és tancar. Per les raons que siguen: jubilació, incompatibilitat, conciliació familiar, per què no funciona, etc.

Que els efectes de la intervenció municipal recaiguen sobre els segments socials amb més atur. Especialment els col·lectius més perjudicats o amb alt risc d’exclusió: joves formats que han de marxar, aturats propers a l’edat de jubilació, persones amb escassa o nul·la formació, etc.

La propietat de l’empresa no suposa necessàriament la capacitat per a administrar-la. Necessitem enfortir les que travessen per dificultats i donar empenta a les que tenen potencial. Amb aquest objectiu, disposem d’excel·lent capital humà amb formació, capacitat i projecció per a desenvolupar-se en les nostres empreses. Hem de retenir el màxim de talent a casa.

Donar eixida al talent i a la iniciativa. No ens podem permetre el luxe de què un bon projecte no vaja endavant per falta de finançament. L’Ajuntament ha d’intermediar amb els bancs o petits inversors directes per fer visibles i viables aquests projectes.

Les Cooperatives i Societats Laborals han de jugar un paper fonamental com a figura per a l’autoocupació individual o col·lectiva, garantir la viabilitat d’un determinat projecte o el seu finançament. A banda de ser un factor determinant per al manteniment de l’ocupació al nostre territori.

Necessitem empreses i empresaris socialment responsables, que siguen conscients de què a banda de ser viables i rendibles els seus projectes, fan una important tasca social al mantenir l’activitat econòmica i l’ocupació, contribuint al bé comú.

– Creure’ns de veritat el paper estratègic que han d’ocupar les universitats, ja no només com a centres de formació i investigació, sinó també com a agents integrants de l’estructura econòmica i amb capacitat per col·laborar amb el teixit empresarial, dotant-lo així de major competitivitat i eficiència.

– En aquest sentit les universitats cobren més importància com a fonts i col·laboradores necessàries de la R+D+i+d (recerca, desenvolupament, innovació i disseny). No és cert que només les grans empreses puguen accedir-hi: la proximitat del món universitari pot afavorir l’accés a més petita escala, aquest és un aspecte cabdal per al desenvolupament del nostre teixit productiu.

Donar suport a iniciatives d’agricultura ecològica i sostenible, que eviten l’abandó de les explotacions. El minifundi sí és productiu, calen altres factors per fer-ho viable: formació, noves tècniques de comercialització, nous canals de distribució i diferenciació del producte. I el mateix, aplicar-ho a altres activitats com la pesca i la ramaderia.

Interrelacionar les activitats pertanyents a distints sectors i no tractar-los aïlladament (l’agricultura i pesca i el processament d’aliments, el turisme i el comerç local, els serveis tecnològics i el rellançament de la indústria), etc.

– Col·laborar en el rellançament d’una indústria competitiva i sostenible, després del sotrac causat per la globalització (deslocalització de la producció) i la desviació de recursos al sector immobiliari (que podrien haver-se utilitzat en altres activitats amb millors resultats sobre ocupació).

La construcció és important, però repensant el paper estratègic que ha de continuar tenint. Allunyant-la dels factors negatius com l’especulació i la destrucció del medi ambient. I orientant-lo cap a objectius socialment més beneficiosos.

– I també hem de continuar reivindicant en la mesura de les nostres possibilitats, les infraestructures necessàries per al nostre desenvolupament econòmic i per a la localització empresarial, tant les del transport i comunicacions, com les d’energia i del coneixement. Tant les històricament reivindicades (tren Gandia-Oliva-Dénia, desdoblament N-332, doble via Gandia-Cullera, accés sud al port, etc) com les de futur (corredor mediterrani i banda ampla).

Coneixem la realitat de l’estructura econòmica i empresarial de la ciutat i dels reptes de futur a què ens enfrontem. Però també som conscients especialment de què Gandia compta amb grans potencialitats i oportunitats que s’han de posar a l’abast dels ciutadans. Confiem plenament en les innumerables possibilitats de la ciutat i volem desenvolupar-les.

Write your comment here ...

Deixa un comentari