Prioritat de les despeses de caràcter social
1 de gener de 2015 per mesgandia2

És difícil saber què i quant quedarà per gestionar quan un nou govern prenga possessió d’un Ajuntament en ruïna, però sí que sabem quines són les prioritats que cal atendre: les necessitats socials bàsiques, que quedaran més detallades en el bloc de “La Gandia de les persones”, i a les quals hem de donar ací una dimensió econòmica: de viabilitat, de repercussió en el nivell d’ocupació i la prosperitat de la ciutat. Algunes propostes d’aquest o aquell eix del nostre programa corresponen a àmbits que superen les competències municipals, però des de l’Ajuntament es pot:

1) Recolzar les iniciatives supramunicipals mitjançant mocions al plenari i desenvolupar-les colze a colze amb el pròxim govern autonòmic (després de 20 anys de PP).

2) Posar a la disposició de la gent l’experiència i coneixement dels funcionaris municipals per a publicitar i facilitar l’accés a ajudes autonòmiques o estatals.

3) Complementar les ajudes d’altres administracions amb dotacions específicament municipals.

Aquesta prioritat de la despesa social es correspon amb una sèrie de peticions expresses dels col·lectius i participants de l’assemblea mésGandia:

Recuperar com a públics serveis municipals estratègics privatitzats quan siga possible i eficient. No és cert el mantra neoliberal segons el qual la privatització de serveis els fa més eficients: cada situació és distinta, i és qüestionable en quina mesura certes concessions a empreses s’han fet d’acord amb criteris d’eficiència o de clientelisme els darrers anys. Cal realitzar una auditoria dels contractes i convenis municipals de prestació de serveis per a poder avaluar la seua validesa i terminis i estudiar la seua reversió a mans de l’Ajuntament. En alguns casos això podria no ser possible perquè el cost de rescindir el contracte podria superar els beneficis de la reversió a curt i mig termini, però en tots els casos cal explicar a la gent (com en el cas del deute) quina és l’estructura econòmica i temporal de les obligacions entre l’Ajuntament i les empreses de serveis.

Fer un inventari de terrenys, locals i vivendes de l’Ajuntament i facilitar el seu ús públic. El seu manteniment o reforma impliquen inversions (amb incidència directa en l’ocupació) més útils que concedir ajuts al lloguer per a persones o associacions, perquè posen en valor propietats públiques.

– La compartició de recursos municipals per part d’associacions o col·lectius i un repartiment més racional de les subvencions municipals facilitarà la supervivència del nostre teixit associatiu en una època difícil: en aquest sentit, es prioritzaran les ajudes a les associacions que tenen especial incidència en els col·lectius més desfavorits, les quals, tanmateix, hauran de retre comptes de la forma en què presten els serveis i de la qualificació de les persones que hi treballen.

Recolzar les iniciatives d’àmbit supramunicipal que garantisquen l’accés als recursos mínims de subsistència i complementar-les amb mesures municipals específiques quan siga possible. Cal, per tant, facilitar els tràmits en la mesura que l’Ajuntament puga fer-ho (publicitant les convocatòries, emprant personal municipal o auxiliar per a simplificar els processos) i, si es pot, augmentar amb dotació municipal les ajudes que es consideren insuficients.

Promoure la fiscalitat progressiva (fer pagar més a qui més té) dins els marges que la llei estableix per a la tributació municipal. Aquests marges són estrets, normalment no estan lligats a les rendes familiars i són vulnerables a un hipotètic rescat de les finances municipals (que limitaria seriosament la capacitat d’aplicar bonificacions als impostos), de manera que els mecanismes municipals de redistribució i justícia econòmica s’hauran de posar en marxa sobretot pel costat de la despesa més que de la recaptació.

Garantir l’accés als recursos i materials educatius als alumnes en etapes d’ensenyament obligatori. Aquesta ajuda podria no ser exclusivament monetària i puntual sinó una subvenció en fases que incentivara el bon manteniment dels materials més cars (llibres de text i eines tecnològiques) per a premiar la seua reutilització. Correspon a competències d’àmbit supramunicipal, però podria ser necessari actuar d’urgència per al curs vinent (setembre 2015).

– Utilitzar per al funcionament de l’Ajuntament, en la mesura en què no estiga ja lligat per les seues obligacions de crèdit, bancs que funcionen de forma ètica i que respecten els drets bàsics dels ciutadans/clients. El grau d’acompliment d’aquest propòsit dependrà dels detalls relatius a les condicions de renegociació del deute, però podria implantar-se gradualment aquest criteri a mesura que l’Ajuntament quede alliberat d’obligacions amb els bancs.

– Donar suport institucional, publicitat i garanties allà on l’Ajuntament no puga implicar-se directament amb diners, per exemple en iniciatives locals de crowdfunding i microcrèdits en accions socials (o culturals i de tot tipus), en què la tasca de supervisió municipal contribuirà a la confiança dels petits inversors i col·laboradors.

Write your comment here ...

Deixa un comentari