La Safor, comarca intel·ligent
1 de gener de 2015 per mesgandia2

Gandia no s’entén sense la Safor i, recíprocament, la capital ha proporcionat molt a la comarca. I aquesta reflexió no forma part de cap voluntarisme o “desideratum”. Si atenem a les estructures de les relacions socials, a l’econòmica i del teixit productiu, a les de les infraestructures, i fins i tot a la pròpia geografia, hem de concloure que s’ha d’analitzar i tenir en compte a la comarca sencera com a una unitat. Fins i tot, la posició de centralitat de la Safor, amb Gandia al capdavant, dins de les anomenades Comarques Centrals, és una realitat indefugible i que corre el risc de desdibuixar-se si continuem donant l’esquena a aquesta estructura supracomarcal d’una gran potencialitat, tant des del punt de vista econòmic, social i cultural, com fins i tot des del punt de vista polític i administratiu.

Per tant, la nostra concepció de la ciutat i de la projecció que en fem per al futur, passa per incloure definitivament tota la comarca. I els reptes en són molts, en aquest segle XXI ple d’amenaces i d’oportunitats hem establert que el nostre paradigma econòmic és el del bé comú: el de la sostenibilitat, el de les persones, el que procura la maximització del benestar social, el que té cura del medi ambient i procura empreses i empresaris socialment responsables.

I en aquest context és on proposem el disseny i la construcció de la “Comarca Intel·ligent”, de la “Smart Safor”. Bastir i desenvolupar una comarca basant-nos en la sostenibilitat. Volem ser capaços de satisfer totes les necessitats bàsiques de la societat, de les administracions públiques i del sector privat; i això tant des del punt de vista econòmic, com social i mediambiental. Volem una ciutat i una comarca on l’objectiu prioritari siguen les inversions en capital humà i educació, aspectes socials, infraestructures de la energia, tecnologies de la comunicació i vies de transport. Amb l’objectiu que aquestes inversions procuren la maximització de la qualitat de vida, del desenvolupament econòmic i mediambiental durable i sostenible, on s’aprofundisca en la democràcia participativa, on es gestione òptimament els recursos naturals i on es procure un bon aprofitament del temps dels ciutadans. Resumim tot seguit alguns aspectes d’aquest model:

Gandia ha de reincorporar-se a la Mancomunitat de Municipis de la Safor i assumir amb orgull i responsabilitat el seu lideratge: cap altre Ajuntament té els recursos humans, l’experiència i la massa crítica com per a engegar polítiques potents d’abast comarcal.

Gandia ha de considerar la comarca com l’àmbit natural dels efectes de la seua política econòmica. En altres paraules: tot i que les accions se centren, de forma lògica, en els barris i ciutadans de Gandia, no s’ha de fer un èmfasi absurd en competir amb els pobles del voltant o fer-los patir cap classe de discriminació negativa, com ha arribat a ocórrer en alguns moments i plans de l’anterior legislatura. A través de la Mancomunitat o estenent per conveni bilateral serveis originals de Gandia a altres municipis, hem d’avançar vers una comarcalització que espera encara la seua articulació legislativa per part del govern valencià.

– D’una manera anàloga a com ens ha ocorregut a l’hora d’exposar el model d’Economia del Bé Comú, resulta que bona part dels aspectes definitoris d’allò que anomenem “Smart City” coincideixen amb propostes repartides al llarg dels distints eixos del nostre programa. Entre aquests trobem el bon govern (obert i participatiu), la mobilitat a diversos nivells, la sostenibilitat mediambiental, la contribució al benestar i la vida cultural de la ciutat i l’atenció a la diversitat productiva, amb un paper important reservat a les tecnologies de la informació a l’hora d’optimitzar totes aquestes dimensions.

– La intel·ligència, malgrat les connotacions tecnològiques que ha incorporat l’adjectiu anglés “smart”, és una qualitat humana. És igual com de transparent siga la pàgina web de l’Ajuntament si la informació que inclou és parcial, obsoleta o incomprensible per als ciutadans. O com de prestigiós siga l’arquitecte responsable d’un projecte si les actuacions sobre la trama urbana es fan d’esquenes a la ciutadania, sense diàleg ni negociació. O quins són els beneficis immediats en estalvi o eficiència d’un contracte municipal si les seues condicions amaguen obligacions que duren unes quantes legislatures. L’ús de la tecnologia no ha de servir per a obviar sinó potenciar els aspectes de transparència, pedagogia i participació en què hem insistit al llarg del nostre programa.

– La ciutat i la comarca són espais vius, atractius per a residents i visitants que els recorren a peu, en bicicleta o motoritzats: cal desenvolupar la infraestructura tecnològica que permeta intensificar aquesta relació amb l’espai físic (xarxes sense fils, apps, geolocalització d’activitats i espais naturals, culturals o comercials) sense pretendre la seua reducció a una experiència només tecnològica, només “en pantalla”. La tecnologia ens ha de traure de casa i fer-nos ocupar el carrer: informar quan ve el bus urbà, per on segueix una ruta ciclista entre els espais naturals i agrícoles de la comarca, on hi ha lloc per aparcar, etc. Ni tan sols les possibilitats de votació o participació electrònica poden pretendre substituir les formes actives de ciutadania a què hem fet referència en altres punts: assemblees de barri, presencials, dialògiques, actives.

Cal imbricar els usos de noves tecnologies i centres de dades amb la dimensió mediambiental. Per exemple, fent servir indicadors per a controlar la gestió dels residus, la contaminació ambiental, lumínica, de l’aigua o el soroll, i mecanismes domòtics en edificis públics per a consumir menys energia. Aquesta unió entre informació i entorn físic presenta un gran potencial que hem suggerit ja en l’apartat turístic: rutes entre la natura, situació de la mar i platja (banderes), informació intel·ligent adaptada a les inquietuds dels visitants (paisatgístiques, culturals, esportives, lúdiques, etc.). Gandia ha d’irradiar aquestes possibilitats tecnològiques a la resta de la comarca, liderant aquest canvi: això és el que permetrà l’aparició d’economies d’escala per a les iniciatives “smart”, perquè Gandia continua sent una ciutat xicoteta en comparació amb les referències habituals per a aquesta classe de desenvolupaments.

– Cal assegurar que aquest gir tecnològic arriba a escoles, instituts i organismes culturals municipals i comarcals: igual que amb l’eix ambiental, l’eix cultural ha de digitalitzar-se i intensificar l’experiència de residents i visitants. Anunciar les activitats i actuacions culturals, donar informació (explicació, imatges històriques) sobre monuments, carrers i comerços al llarg d’una ruta interactiva, fer visible i atractiu el centre urbà per al visitant estiuenc de la platja… Tota una capa digital simbòlica, completa i rica en informació sobre la ciutat que serveix alhora per als infants que l’habiten i hi estudien com per als visitants amb inquietuds culturals.

– L’èmfasi en la infraestructura i els nous conceptes ha de dur-nos a recolzar i fomentar el sector de serveis tecnològics avançats a nivell local (informàtica, programació, anàlisi de dades, telecomunicacions, comunicació audiovisual). La localització al Grau de la Universitat Politècnica de València (i les relacions amb la UV) presenta una oportunitat immillorable per a retenir talent d’aquests perfils a la comarca i generar nous segments empresarials i d’ocupació d’alt valor afegit. No es tracta de fer un contracte milionari amb una multinacional de les comunicacions per a que copie a Gandia sistemes intel·ligents fets i empaquetats en altres llocs: hi ha coses que podem aprendre a fer ací i exportar, arribat el moment, sense moure’ns de casa.

Write your comment here ...

Deixa un comentari